Quan era petit, fa uns quants anys ja, els meus pares em van regalar el meu primer ordinador. Era un MSX de 8 bits que duia un joc de futbol de regal. Tenia uns 8 o 9 anys i estava boig per tenir-ne un. Vaig jugar al videojoc una bona estona, però el dia següent ja estava avorrit. Vaig treure el joc i vaig entrar a la pantalla del sistema. Portava preinstal·lat un llenguatge de programació «senzill», el BASIC (Beginner’s All-purpose Symbolic Instruction Code) i cada línia de codi havia de començar amb un número; el més freqüent era que anés de 10 en 10.

10 CLS 
20 SCREEN 1 
30 ... 

La qüestió és que jo no tenia ni idea de com fer un programa, vaig provar el teclat molta estona, però tot el que escrivia s’esborrava immediatament.

Vaig començar a transcriure un text històric, per provar. Llavors recordo que vaig escriure una data, l’any 1714 i un text; i com aquell ase que fa sonar la flauta per casualitat, acabava d’escriure la meva primera línia de codi o quelcom similar. Lògicament l’ordinador em va retornar el fantàstic codi d’error: Syntax Error, el més conegut però també el més fàcil de resoldre. Ca, el sistema no havia reconegut cap instrucció en aquella línia de codi.

list.
1714 a Barcelona, actes que s'anaren expandint a altres viles i ciutats.
Ok.

No era cap programa, però ja va fer qüestionar-me un parell o tres de coses: perquè aquella linia de codi s’havia guardat en el llistat? Què volia dir: Syntax Error? Com podia afegir més línies de codi? Vaig haver de recórrer al llibre de text, que acompanyava l’ordinador, per aprendre i descobrir-ne el seu funcionament.

I així és com he anat aprenent pràcticament tot el que sé, amb prova-error i molt d’esforç. Evidentment vaig acabar anant a una acadèmia i estudiant informàtica com cal. Però he estat sempre molt autodidacta.

Coses del destí van obrir una escola d’informàtica, just a sota de casa. Va durar poc, però em va ensenyar molt. Es deia IDE (Investigació, Desenvolupament i Ensenyança). No vaig dubtar ni un moment en apuntar-me. Ho vaig fer gràcies als mes pares, que sempre van atendre la meva dèria per la informàtica. La meva mare diu que em fèia molt pesat. I no ho dubto gens.